pluja i record d’altres temps

 

1.

gris

gris i pluja.

Si
Està plovent.
Si
I odio que plogui a l’estiu.

Si
I odio anar en paraigües, i odio mullar-me, i odio poder relliscar en un pas zebra.
Si.
I odio estar vivint en una merda de ciutat tercermundista que quan cauen quatre gotes es col·lapsa,i els fotuts semàfors no funcionen,i els fotuts conductors es tornen bojos,i els fotuts passadissos del metro tenen goteres i  foten pudor a peix podrit.

Si
A merda.

Si
Merda

gris

gris

gris, pluja i calor.

Xafogor.

gris i sol

els balcons

2.

Si
l'escarabat Disfrutava.
Disfrutava quan  sortia al balcó.
Disfrutava observant el pati interior del la mansana.

Des del balcó pots veure la part amagada de la gent, la part de la seva vida que no volen ensenyar. La part més amarga. Las part més esperpèntica. La part més ridícula, la més absurda, la més simple.

La fotuda vida

Als balcons interiors hi ha bicis velles i oxidades que algú va comprar quan la fotuda panxa va començar a créixer d`una manera desmesurada. Hi ha rentadores velles i sorolloses que vibren.
Hi ha plantes seques que comencen a fossilitzar-se, cadires amb taques de pintura blanca, roba estesa de tots els colors que el mal gust ha arribat a crear, homes que no els deixen fumar al pis, parelles de joves molt joves amagant-se dels pares mig follant-se, nens jugant a cridar-se.

Infinitat d’imatges.

Imatges infinites.

Merda, merda i més merda.

Merda

Merda gris

gris

gris

I gris

I la sensació d’observar mentre t’observen. La sensació de ser observat mentre observes.
Ser un individu actiu i passiu alhora.

Actiu i passiu

passiu i actiu

 

I si.
L'escarabat disfrutava quan sortia al balcó.
Sobretot a les tardes que hi tocava el sol i li escalfava directament la pell de la cara. Li agradava observar-ho tot mentre es fumava un bon porret de maria. Agafava un coixí del sofà, el posava al terra i s’hi seia, recolzant els colzes als genolls.

Si.
I el cel s´acostava cap a ell arremolinant-se, esblanqueint-se, i notava com les seves molècules volien unir-se a les de l´ aire que li tocava la pell.
Però això no ho explicava mai.
Sonava massa hippi.
 
Anna sempre s´ asseia al seu costat i s` arraulia com una gata, molt a prop d’ell. Tot el que la deixava.
Li agafava el porro que  tenia als llavis i feia dues calades infinitament llargues. I sentia el mateix que ell.
Però ella li ho explicava.

Si.
Anna Sempre li deia tot  el què sentia.
Tot el què veia
Tot el què feia
Tot el què pensava.

TOT

Li deia que es rentés les dents, li deia que s’afaités, que es llevés, que havia d’anar a treballar, que havia d’endreçar el pis, treure la pols, rentar els plats. Li deia que havia d’anar comprar,  que havia de dinar, cuinar, dormir.

I li deia que l’estimava, i que el volia per a ella, i que el necessitava. I li deia que mai el deixaria, i que serien infinitament eterns.
I ell s’espantava.

S’espantava molt.

Aquella intensitat el deixava fora de joc.

Aquella sinceritat el descol·locava.

I quan fumaven, Anna li deia que notava la força de la natura que l´ agafava, que se la enduia cap a camps de gespa on ella donava voltes i més voltes i més voltes fins que queia a terra.
I ell li deia que tot el que deia eren xorrades.
I li deia que era una fotuda hippi. I ella reia mentre delicadament s’arrapava a ell.
I Pere sentia el tacte dels  pits d’Anna al seu cos i l’escalfor del sol a la seva cara.

Calor

calor

Pluja

gris

Si
I ara plou.
I fa calor d’estiu.
I la fotuda ciutat fot pudor a podrit.
A decrepitud.

A merda.

A gris.

A ganes de marxar.

Lluny.

Molt lluny.

3.

(temps, inconexions, plors, crits i un deixem-ho llarg i profund)

4.

I Si

Com era d’esperar el primer dia que l'escarabat va  trobar a faltar a l'Anna va organitzar una sopar al pis. Són aquelles activitats que sempre es fan,  per a celebrar que ja estava sol. Més aviat era per a celebrar que es trobava fotudament sol i el pis se li fotia a sobre.
Va trucar als seus dos millors amics i els va dir

Aquesta nit hi ha farra!!

Pregunta:
A on?

Resposta:
A on fos que hi hagués gent, soroll, pudor, alcohol i drogues.

Pregunta:

I dones?

Resposta:

Van sopar unes fotudes pizzes,  les van barrejar amb una merda de vi negre i aspre que els va fotre una bola increible. Un fotut vi negre i aspre que li va recordar les primeres borratxeres que va agafar.

Si.

I  les primeres merdes.
I els primers marrons amb els pares.
I els primers mais
Li ho va fer recordar tot.

Van sortir com motos del pis.
L'escarabat es va incrustar al darrera del cotxe i es va deixat dur mentre escoltava una fotuda cançó que estava de moda.

Para la fotuda ràdio!!

Calla Fotut Capullo i agafa el Mai !!

Si
Va fer les calades com si fumés la pipa de la pau, com si fós un fotut rite ancestral que només coneixen pocs.
Va deixar passar el fum cap als seus pulmons, cap al seu estomac, cap al seu cor, el seu cap, la seva ànima, i va sentir bé, molt bé.
Va tirar el cap cap endarrera i va tancar els ulls.

Si

Van ser uns segons fora de tot, uns segons perduts (o guanyats) a la inòpia, meravellosament lents i silenciosos. L'escarabat va veure com les llums de la fotuda ciutat es tornàven a arremolinar, i els seguien en forma d´enxam d´abelles, darrera el cotxe, aclarint-lo i convertint-lo en una mena de cotxe-anunci/cotxe de nadal fabulosament guarnit.

Això és London!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

Van arribar al centre i, després de donar mil fotudes voltes , van poder aparcar al dabant el Romea.  Hi havia una cua inmensa de snobs esforçant-se a fer cara  d´intelectualoides que els van mirar pensant el mateix que ells pensavem:

Imbècils.

Es creuen que anant al teatre seran millors que els altres, quan només ho fan per marcar-se punts. Aquesta classe de gent són uns estúpids que la única cosa que saben fer és mirar-se el llombrigol. I per a omplir-lo de comentaris estúpids, per demostrar als altres que son uns culturaletes, que no els agrada el futbol, que són diferents, que només miren la 2 i el canal 33, o encara pitjor, que no tenen tele, que només llegeigen llibres sobre psicologia, ecologia, pedagogia, burrologia…filosofia.

Pedants asquerosos!!

M´els mirava amb ràbia, apretant les barres de les dents. Burgesos asquerosos que només van als teatres subvencionats, i que després van de progres.
Falsos!
Hipòcrites! 

Es va adonar que portava la samarreta perfecta per l´ocasió; CONTRACULTURA.

Burros!!

S´els mirava amb despreci, tenia ganes de ensenyar-els-hi el cul, però entre la multitud d`imbècils intelectualoides va veure uns ulls blaus que el miràven.

Era ella!!!

Ella i només ella!!!

Anna!!

Enmig de burros i ases, enmig de gosos i gats de ciutats, bruts d`idees i plens de merda idealista pija.
Ella estaba entre pantalons vermells, entre americanes de pana, entre ulleres rodones.

Era ella!!!!!!!

Anna!!

Va anar directe cap ella, sense pensar, sense reprimir-se i li va dir que deixés les amigues pijes. Que s`escapés amb ell, que anéssin a la fi del món!!!!
La mirava i no s´ho creia.
La mirava i ella el mirava somrient.

Els ulls se li feien grans, la boca se li obria amb un somriure semblant a una lluna. La seva escalfor era més potent que mil bombes atòmiques. La seva radiació el tornava boig!!!!!!!!!!!!

Vine amb mi!!Collons!!
Deixa aquesta merda de gent.
Vine!!!!!!
No et deixis pervertir per aquest imbècils.
Vine!!
Tu no ets aixì.
Vine!
Per el què més vulguis…
Vine…
Anna..

Els seus ulls li deien que sí, el seu somriure també. El seu cos, la seva ànima volien seguir-lo.
Però NO.
Esva  quedar amb les amigues piges.

Truca´m.!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!(Sisplau)

Truca´m per el què més vulguis.

Truca´m, deia l'escarabat mentre l´estiràven pel braç i se l´enduien dos subnormals que li deien que no tenia entrada. Que si volia entrar, havia de pagar.

Com tothom.

Imbècils.

Vull estar amb ella, vull estar al seu costat!!
Anna.

Va intentar entrar un altre cop, però aquest cop el vigilàven i va rebotar contra ells. Volia matar-los, destrossar-los, fulminar-lo, però en feien dos com ell. El van tornar a arrosegar a fora, aquest cop amb molta més mala llet.
A la porta el van empenyer i va estat a punt de fotre’s de morros. Va apretar les dents, els punys, anava contra ells, però l'escarabat verd el va agafat i sel va endur.

Vinga. Deixa-ho.
Anem d’una fotuda vegada cap al centre.

Va Fotre una patada a un contàiner i els va tirar una llauna de cervesa buida.

Subnormals.

Fotuts  Goriles!!

Els segurates van sortir com motos al seu darrera. L'escarabat els esperava amb els punys preparats, però l'escarabat del suro el va agafar pel braç i el va estirar  donant-li a entendre que seria millor marxar per cames.

Corre, Burro!!

Els van perseguit fins a les Rambles. Allà el van enganxar, el van fotre contre un cotxe, i només li van fotre dues osties.
Una a l’estómag
Una al nas

Sang.

sang

gris

gris

gris, pluja i calor.

i pluja i sang.

Va ser l'últim cop que va veure l'Anna.

 

[@more@]



Comentaris tancats a pluja i record d’altres temps

regal

aquest és un regal per tots els que perdeu una mica del vostre temps amb visitar-me de tant en tant.

aquesta és una felicitació per a tots. Perquè els que us ho mereixeu sou vosaltres.

 

felicitats a tots!!  

[@more@]



3s comentaris

nit

Diuen que aquella nit plovia amb ràbia. Que el pare va aparcar el 600 a prop de la porta i va córrer a buscar la mare que s’aguantava els plors i les contraccions.

Diuen que el trajecte del poble a l’hospital va ser etern; llamps, pluja forta, basses profundes, sotracs, i el parabrises lent.

La mare patia, el pare patia, el cotxe patia…

Van entrar corrents, ja xops i a ella se la van endur directament a la sala de parts.

Diuen que un llamp es va carregar un cable i la llum es va apagar.

El para fumava i patia xop.
La mare cridava i patia.

Fins que vaig sortir… (i de tot el que va venir després ja ningú s’en recorda)

Aquesta nit farà molts anys

 

[@more@]



5s comentaris

història d’estiu i clima

1.- l'Algarve

Tranquil·litat.
Tranquil·litat de saber que estàs amb qui has d’estar.
Tranquil·litat d’estar fent el què t’agrada.
Tranquil·litat d’estar tranquil, i bé.

Molt bé.

L’escarabat desperta d’una migdiada en plena platja.
Nota la sal al seu cos que l’encartrona i es sent feliç.

El mar.

El sol.

La sal.

I Maria que s’acosta. Tota nua. Tota salada. Tota Humida.I li diu a cau d’orella

El contacte amb el mar és començar de nou. És cometre el delicte de tornar a néixer.
La meravella de la creació.
una perfecció.

La força de l’oceà, de l’aigua et fa sentir petit, molt dens i sense sentit.

Sense sentit.

Sense sentit.

I l’escarabat va voler pensar que li agradava el què ella deia. Que, de fet, aquest to poètic que utilitzava de tan en tan, li donava un cert aire de diva dels anys 20.

Però no.

No tenia sentit.

No tenia sentit estar despullats a la sorra i que ella parlés d’aquella manera.

Perquè ho havia de fer?

Perquè?

Si portaven 10 dies sense cap mena d’esforç intel·lectual. Sense cap altre esforç que el de seguir el què els demanava el cos; menjar, dormir, descansar i fer l’amor.

Fer l’amor després de menjar. Fer l’amor després de dormir. Fer l’amor després de descansar. Fer l’amor després de fer l’amor.

Fer l’amor

amor 

Elevar les ànimes.

Fins a encetar-te

Així que aquelles paraules s’esvaïen amb tanta facilitat com havien estat formulades. Sense més importància que la de ser dites per algú a qui estimes. O almenys creus pensar que estimes.   

Eren paraules.

Només paraules

Sense Sentit

Sentit
 

2.-Nedar

Li agradava veure-la nedar.

Li agradava molt!!

Quan arribaven a la platja Maria sempre insistia a l’escarabat que nedés amb ella.

– Vinga !!

Però no. L’escarabat, quan nedava uns metres cap a dins el mar, l’oceà!! i no era capaç de definir què hi havia sota seu, s’ en tornava enrera, com un gos mullat.

I amb la cua entre les potes i xop, la veia com s’allunyava.

Fins a les últimes boies.

Nedava amb facilitat, amb suavitat, sense cap mena d`esforç. I l’escarabat  l` observava amb deliri. S` enfollia amb la seva imatge dolça.

Quan arribava a les boies es girava i el saludava amb el braç. S` estava una estona jugant amb l’aigua i tornava, amb el mateix ritme suau que hi havia anat. Quan era a la sorra sempre anava cap a l’escarabat, somrient i feliç.
I ell es feia l’adormit i ella li feia un petó molt salat i fresc.

Després es passava hores estirada a la sorra, com un rèptil.

I l’escarabat es preguntava com és que el sol no la cremava.

Maria…
 
Aquella pell tan fosca i els ulls tan clars li feien perdre el món de vista. Els seus cabells amb la salabror del mar s’enrinxolaven i se li inventaven mil formes negres.

Aquella cara.
Aquells llavis.
Aquells Pits.
Pits.

pits

2.El poble

I si. Un d’aquells dies en què el que menys importava era la posta de sol, van anar al poble.

El poble.

I en el poble van prendre unes cerveses. A la terrassa d’un bar. I van veure el mar que tan disfrutaven. I van veure pondre’s el sol. Callats.

I l’escarabat va pensar que estava feliç.

I Maria es va preguntar que estava fent allà.

Callats.

Ell feliç i ella en una altra vida que estava imaginant sense ell.

Sense ell.

I es va preguntar que feia amb l’escarabat que no li deia res. Que no feia res.

Va anem a … Vols dir?
Va fem … ara?
Vinga que podríem fer … jo ja estic bé…

I mentre passejaven per un carrer estret. Ell, que mai veia aquestes coses, li va semblar veure una arruga fosca a la cara de Maria. Però va pensar que eren imaginacions.

Imaginacions.

I quan van tornar. Mentre conduïa i Maria mirava passar els objectes pel seu costat, el silenci que tan havien compartit, es va tornar fred. Ja no era silenci, era buidor.

Buidor

Buit

  
2.Borrasques

Les pluges a Portugal són un regal de l’Atlàntic. Els núvols s’inflen, s’omplen d’aigua fins a rebentar.

I plou.

Com si res.

Plou.

I ja està.

Plou.

La Pluja és regular, constant, casi previsible. Res a veure amb la bogeria de la Mediterrània on mai saps on quan, perquè plou o ha de ploure.

Quan un front humit arriba a les costes de l’Algarve  ; Plou.

Sense presses

Sense por

Sense molestar

I els colors ja per si, secs de les platges, s’enfosqueixen. Es netegen. Es purifiquen.

I quan plou fresqueja.

I la fresca et deixa mig abrigar-te.

I és un plaer.

Un plaer

Plou Plora

I Maria va començar a plorar. Sense ràbia. Sense presses. Sense sentit.
El primer dia que el sol no va voler escalfar-los Maria es va tornar gris i va començar a plorar.

Però.. perquè??

Maria. Què passa?

Maria.

Amor.

Maria

I Maria no contestava i es tornava boig. Bé, exactament no. No entenia res. No entenia que a una persona l’afectés tant el clima.

Però… Quina explicació lògica tenia?

Marxem

Marxem lluny. A un lloc on el sol ens escalfi.

Però, que passava?
No estaven bé?
No feien l’amor?
No no?

I 3 dies després de que la pluja animés l’ànima de l’escarabat agafaven el Polo blanc i cansat i marxaven cap a Casa.
Sense més paraules.
Sense més preguntes.
Sense llàgrimes i sense complicacions.
Sense saber perquè

Tornaven a Casa.

Per marxar cada un pel seu costat.

 

 

[@more@]

5s comentaris

des del balcó

 

El sol comença a baixar.
La marinada afluixa.
Sembla que el calor aquest any li costa.

Pujo al terrat amb la càmara i espero.
Espero el que cada capvespre espero.
M’instal·lo a l’hamaca, m’acomodo de cara a la plana
i espero.

Una cigonya
Una altra
Un estol de gavians
Els falciots que criden
Les orenetes

tots tornen de qui sap on.
De la plana.
Del riu.
D'enlloc.

I el sol baixa, i baixa, fins a tornar-ho tot roig.

Les cigonyes
Els gavians
Les orenetes

Una que s’acosta, s’acosta, s’acosta i …

[@more@]

3s comentaris

raons enraonades

Dóna’m una raó per estimar-te.
Els teus somriures, les teves nits de glòria o la teva ànima enorme.

Dóna’m una raó per odiar-te.
La teva felicitat palpable, la teva mirada hipnòtica o les teves raons per oblidar-ho tot tant facilment.

Odio Odiar-te
M’estimo estimar-te
Espero esperar-te
Deploro plorar-te

Dóna’m una raó per estimar-te.

Dóna’m-la

[@more@]

1 comentari

el poder d’un gat

No subestimis el poder d’un gat de carrer estret i fosc.
No subestimis una mirada i una moixaina a destemps.

Els gats son així.

Els gats es transformen de nit, en ombres en dones obscures i greus. Els gats es deixen, a la seva manera. A la manera que ells volen.
Com elles.
Aquelles dones felines que et deixen fins on elles deixen. Fins al lloc on elles volen que tu vagis, arribis i paris.

Els gats et deixen a mitges. Venen quan volen i marxen quan volen.
Mai quan tu vols.
Mai.

Mai és no el contrari de Miau.

Però un miau si que és el contrari  a tot.

Jo ho vaig fer. En un mal moment. En una nit tonta, d’aquelles que és millor que et quedis a casa. Buscar una ampolla d’alguna cosa forta i fotre-te-la amb calma.
Però no.
Vaig sortir a beure solitariament acompanyat, o acompanyat de la meva pròpia solitud.

Vaig entrar en un carreró que s’estrenyia. A buscar aquell lloc al que sempre anava, i a segons d’entrar el vaig veure i em vaig quedar quiet. Mirant-lo directament als ulls. I ell em va mirar, va miolar i es va estirar tot el que va poder. De cop va saltar del cartell d’aquell lloc estrany i va enfonsar-se cap a la foscor.

I el vaig seguir.
I el vaig seguir, fins a trobar aquella dona felina, pel llisa, ulls grans, veu fosca i suau…

I la vaig seguir.
I la vaig seguir, i seguir…
fins a la fi del mon.

I ella es va deixar el que es va voler, fins on volia.
Fins a la fi del mon.

I ho vaig perdre tot. La dignitat, els principis, la vergonya, la ràbia acumulada…

Tot.

I ella segueix igual. Allà. Al seu carreró obscur, sobre el cartell que la fa més encisadora. Més felina. Fins a convertir-se en un gat negre de carreró estret.

I jo segueixo plorant, esperant, esperançat…

No subestimeu el poder dels gats.

 

[@more@]

21s comentaris

a l’altra banda del mon

potser si que me n'hauria d'anar a l'alta banda del planeta

fer-me passar per  boig

vestir de taronja

i perseguir globus

per perseguir

per seguir

[@more@]

3s comentaris

evolució

hi ha dies que és millor no aixecar-se…

la vida és una mena de troca que s'entortolliga i sentortolliga i s'entortolliga

des del primer dia

des de la primera persona humana

des del primer fins a l'últim

[@more@]

4s comentaris

reserves

reserves…

de moltes coses.

però no de tu

desconfiances

de masses coses

però no de tu

 

[@more@]

1 comentari