Arxiu de l'autor: escarabat

Quant a escarabat

El pernil salat, els Calexico, el no fer res, el criticar per criticar, el sol d\’hivern, els passejos aleatoris, el dormir fins tard, una cervesa, una conversa ni gaire llarga, ni gaire profunda, el club dels insectes críptics i àcids, la tramuntana, els Wilco, els Lambchop, i no gaires coses més… a part d\’aguantar als humans…

Nicaragua – ja fa temps ( ja fa molt temps!!)

Nicaragua   El primer record que tinc de Nicaragua és el de la seva olor. Aquella barreja d’aromes d’escombraries cremades, de combustibles amb molt plom, de clima subtropical i de pols. I haig de reconèixer que de Nicaragua no en sabia res, … Continua llegint

2s comentaris

Record de nas gelat

 Aquests és una de les primeres coses que vaig escriure ara farà uns 18 (argh!!!!) anys, quan em vaig veure obligat a viure a la gran capital mentre feia que estudiava i feia que treballava. Universitat, mosses, compartir pis amb … Continua llegint

5s comentaris

platja

Com m’agradava veure-la nedar. Quan anàven a la platja sempre m’insistia que nedés amb ella. Vinga!! Vinga, Escarabat!! Però no. Quan nedava uns metres cap a dins i no era capaç de definir què hi havia sota meu, me´n tornava … Continua llegint

1 comentari

si tu disais

" title="" class="ltVideoYouTube" /> [@more@] Tweet

Comentaris tancats a si tu disais

més a prop, més lluny,

Més a prop, més lluny, més dens, més trist,… sempre més. Més o menys És igual. Intento somriure en cada moment. En cada situació. Intento lluitar contra l'estar sol Intento lluitar contra massa gent " title=" [@more@] Tweet

2s comentaris

papallones

m'ompliria la boca si parlés callaria i em deixaraia dur per el moment el lloc està bé el paisatge també la cançó  no tant però tan s'hi val   [@more@] Tweet

5s comentaris

2 paraules similars

I sé que només son paraules, i que les paraules per si soles no diuen res. Sé que ni el so de la meva veu, ni el sentit dels meus gestos faran que t’ho creguis. (li vaig dir)Però t’ho necessito … Continua llegint

1 comentari

la dona d’aigua

  Un migdia calorós i sense esma, i amb el sentit de la conducció més que accelerat em vaig trobar en un hostal perdut enmig d’una pista que porta al ripollès. Allà vaig demanar el menú, vaig menjar tranquil·lament sol, … Continua llegint

3s comentaris

desastre comú

Perdia les ganes de sortir, de passejar el gos, de fer un volt i fer una cervesa al lloc de sempre. Perdia les ganes de viure per viure. I darrera de tot això unes paraules absurdes. Unes ganes de plorar … Continua llegint

4s comentaris

pluja i record d’altres temps

  1. gris gris i pluja. SiEstà plovent. SiI odio que plogui a l’estiu. SiI odio anar en paraigües, i odio mullar-me, i odio poder relliscar en un pas zebra. Si.I odio estar vivint en una merda de ciutat tercermundista … Continua llegint

2s comentaris