moulin

Fotut Jardí.

Estic sol i no tinc ganes de tornar a casa.

Em molesta que estigui buid però també em molesta la gent que hi ha.

A un racó una parella s´estan fotent les botes, enganxats, babejant d´una
manera famèlica i animal. Jo estic fotudament sol i intento no mirar-los, encara que es reflexen a tot arreu.
Un acordeonista està mig sobat al final de tot, només li veig l´esquena, i el cap llardós i fosc que li cau cap a un costat. De cop es desvetlla i es mira la parella amb un dit al nas.
Un ionqui  fa estona que em mira. Al final es decideix i camina cap a mi. M´intenta demanar peles, però abans que estiri la ma o em foti
algun rotllo, foto mala cara.
La pitjor cara que puc interpretar,
cosa que
no em suposa cap mena d´esforç.

Ni ho intenta.

He estat amb la N.

Hem anat a sopar junts a un restaurant del centre. És tan clara.

Sóc un imbècil, he estat tot el tragecte del metro pensant si li agradaria com anava. Si li agradaria el barret.
Sóc un fotut imbècil que dubta i que vol aparentar que sóc un tiu dur.
Sóc un fotut cagat que es pensa que ho controla tot i quan tinc una merda de dubte em cago fins els genolls.

He arribat tard, el fotut metro no arribava mai i la suor em regalimava per l´esquena i les aixelles. A dins fotia molta calor, i entre que em descordava, m´arremangava i el gersei em picava, cada cop em  m´anava fotent més nerviós.
He hagut de correr com si em perseguissin. He  empès una dona que s´ha parat a retocar-se la pintura en un aparador. He pujat les escales de tres en tres, apartant la gent amb els colzes. He creuat el carrer sense mirar .He arribat més de un quart d´hora tard i ella … encara m´esperava.

Encara m’esperava!!!

M´ha vist de lluny i m´ha saludat tímidament amb la ma. M´ha saludat amb un
somriure radiant. Tenia el nas vermell del fred i  jo m´he possat vermell de veure-la tan maca, tan rossa, tan radiant, tan somrient, tan dolça, tan…

Hola.

No sabiem on anar. Als dos ens era igual. Que estúpides i patètiques que son les parelles noves. Que ridículs que som els humans quan volem aparentar que estem tranquils i controlem la situació.

No, decideix tu.

Al final quan començàvem a tenir fred, ha decidit ella. Un petit restaurant íntim i confortable que, segons ella feien el millor noseque de la ciutat.

Mentre caminàvem m´he allunyat uns passos d´ella i me l´he mirat, de dalt a baix.Encara no havia tingut temps de fer-ho.

M´ha enganxat i m´he fotut com un tomàquet.

Ella ha rigut.

He menjat les herves sense queixar-me. Rumiant com una vaca. He menjat un plat on hi havia espinacs i massa ceba, que m´ha deixat tip i feliç. Hem begut vi i ens hem explicat la vida.Hem parlat de moltes coses, de mil coses, de les nostres vides, de les seves idees, dels seus objectius… Té els ulls tan blaus.Té un to de veu tan dolç, tan agradable. M´agradaria tocar-li els cabells
rossos i les espatlles petites i rodones. M´agrada tant. Té un  “twingo”, i uns ulls blaus que tomben a terra, que em perforen. És voluntària en una nosequè que fan no sé quina cosa per a no sé qui de no sé on. Em quedo hipnotitzat per el moviment dels seus llabis molsosos i suaus, de les seves mans de pianista.

Hem marxat dora, ella havia de marxar.
Caminàvem abrigats cap al seu cotxe i ens tocàvem els braços.
Ella esperava que li fes un petó.

Ho sé.

Però no m´he atrevit.

NO M´HE ATREVIT!!!!!

Escusa, m´haig de convèncer a mi mateix:
Necesitava més temps. Necesito tot el fotut temps del món. Necesito preparació psicològica. A més la boca em fotia pudor. La fotuda ceba es repetia i em pujava coll amunt com si fos un aliens.

Quan hem arribat al cotxe no he vogut que em portés a casa. Li he dit que preferia anar en Metro, que així podria pensar. Hem estat molta estona parlant. Massa, fins glaçar-nos les orelles i el nas.

La he tingut tan a prop i no he estat capaç de fer-li un fotut petó.

Notava el seu alè calid, el seu gust, la seva olor.

L´estómag s´em cargolava, les mans em suàven.

La seva cara m´ho deia, els
seus ulls, els seus llabis, els seu cos.

I no he sigut capaç.

NO HE ESTAT CAPAÇ DE FER-LI UN FOTUT PETÓ.

EL PETÓ!!!!

M´odio.

M´ha fet un petó a la galta i ha marxat.

M´odio.

Com puc ser tan subnormal, tan imbècil per no ser capaç de fer res?
Sóc un fotut dròpol que no serveix per res. M´he fotut de mala llet.
Un burro.
Un estúpid, que es troba aquí en aquesta merda de jardí, sense mirar res i sense fer absolutament res.

[@more@]



Quant a escarabat

El pernil salat, els Calexico, el no fer res, el criticar per criticar, el sol d\’hivern, els passejos aleatoris, el dormir fins tard, una cervesa, una conversa ni gaire llarga, ni gaire profunda, el club dels insectes críptics i àcids, la tramuntana, els Wilco, els Lambchop, i no gaires coses més… a part d\’aguantar als humans…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: moulin

  1. Jo Mateixa diu:

    Osties que us ha agafat ara a tots amb el jardi aquet i el senyor assegut???, eii, molt bó el post eh, com el de l’Alepsi que també es genial!!!

    La vena literària d’aquesta “gent” tant maca comença a florir, com m’encanta estar per aqui i llegir-vos!!!!!

  2. Alepsi diu:

    Ostres Escarabat! Sí senyor!!!! Has relatat una experiència d’un idiota emocional (amb tots els respectes)!!!! Jajajaja!!!

    Bé, senyor del parc, no passi pena, home, que si ella tant volia un petó seu, segur que tindrà més oportunitats….. i quan l’aconsegueixi, gaudirà tant amb la dolçor del seu alè, que li serà igual haver hagut d’esperar un temps… potser prudencial! 😉

    [Per cert, Jo Mateixa, això de que ens hagi donat a tots pel quadre aquest no és per casualitat, forma part d’una experiència literària conjunta a nivell blocaire: relatsconjunts.blogspot.com ]

  3. L'Avi diu:

    Redeu, redeu, redeu, benvolgut Escarabat, suposo que és ficció, però jo en conec a més d’un que ha fet el bleda de la manera que descriu vostè

  4. Joana diu:

    Però has fet un relat molt bonic, ple de sentiments cap a tu mateix, o no?

  5. elur diu:

    doncs… nu sé, però ja li podia haver fet ella el petó, no? ai que tonta…

    M’agrada el relat.

  6. Pd40 diu:

    Molt maco el relat. Felicitats!! Per ser el primer relat que t’apuntes comences fort 🙂

  7. escarabat diu:

    Ei família humana.

    Gràcies pels cumplidos d’uns i podria ser (podria ser!!!) perfectament una vivència meva.

    a saber

    Però està molt bé els relats conjunts. Hi ha molt nivell!!

  8. Mira, la “lletra” del teu relat em sona…
    Molt bon relat Escarbat!!

  9. jo conec tambe la situació, molt be, el relat ho descriu molt be

  10. Bé, senyor del parc, no passi pena, home, que si ella tant volia un petó seu, segur que tindrà més oportunitats….. i quan l’aconsegueixi, gaudirà tant amb la dolçor del seu alè, que li serà igual haver hagut d’esperar un temps… potser prudencial! 😉

  11. Osties que us ha agafat ara a tots amb el jardi aquet i el senyor assegut???, eii, molt bó el post eh, com el de l’Alepsi que també es genial!!!

Els comentaris estan tancats.