gos nou, vida nova.

He decidit tornar a tenir un (altre) gos!! Si. La decisió m’ha costat molt prendre-la. Però ja està decidit; 

M’explico; aquest estiu, la gossa que feia 6 anys que tenia i que era la meva companya de sortides, excursions, viatges llargs i de reflexions vàries me la van aixafar.

 

I, encara que no us ho creieu (de fet no m’ho creia ni jo), em va afectar molt.

Sembla mentida com et pots estimar un gos!!

A més, el dia de l’accident va ser molt traumàtic. Me la van aixafar davant meu. Va ser un cotxe que lògicament anava massa ràpid, i que lògicament no es va ni parar. I la pobra, que era molt grossota i forta, no es va morir al moment, ni es va dessagnar. Es va quedar estirada mirant-me.

Jo estava lluny de casa,i  vaig haver d’anar-hi corrents a buscar el cotxe mentre ella somicava al voral del camí, vaig trucar a una clínica veterinària, la vaig anar a buscar, i ella m'esperava allà . La vaig agafar i només feia que queixar-se fluix.

A la clínica li van fer una radiografia i em van dir que tenia l’esquena trencada per 3 parts, i les potes, i… que l’havíem de sacrificar… Buff, quina decisió!! La van punxar i en segons era morta.  (encara m’emociono quan ho escric)  

Així que des de l’estiu no surto tant a fer volts ni a caminar, no m’atreveixo a anar per on anava amb ella. I es clar, o ho soluciono o malament rai. Masses hores al bar. Masses hores a l'ordinador. Fins i tot quan vaig a la vinya, o a l'olivar no puc aguantar estar sol.

  Així que he fet com fa 6 anys. He anat a la gossera del poble (amb el cor encongit) i m’he quedat el gos més desgarbat, i lleig que he trobat ( de fet m’els hauria endut tots). 

Ara només falta que el portin al veterinari i m’el donin. És grossot (això vol dir gros però no gaire), pelut, despentinat, gris-negre i amb una cara de bo que no s’aguanta (la de la gossera m'ha dit que s'asembla a mí, de físic i de caràcter).

 I ara ja sé el que em toca: llevar-me més aviat per passejar-lo, més despeses per menjar, educar-lo (encara que soc partidari de que siguin com siguin), trobar-li un espai a casa en el que es senti a gust. Tinc la sort d’haver trobat una casa amb un garatge i un terrat immensos. Apa, ja ho he dit tot.

Només volia fer com una mena d'homenatge a la gossa morta i una benvinguda al gos que m'haurà d'aguantar a partir d'ara.

I, de veritat, si voleu un gos, aneu a la gossera, que allà si que us necessiten. No cal que us gasteu una morterada per un gos de raça… No cal.

(i prometo que el pròxim post serà menys agre)  [@more@]



Quant a escarabat

El pernil salat, els Calexico, el no fer res, el criticar per criticar, el sol d\'hivern, els passejos aleatoris, el dormir fins tard, una cervesa, una conversa ni gaire llarga, ni gaire profunda, el club dels insectes críptics i àcids, la tramuntana, els Wilco, els Lambchop, i no gaires coses més... a part d\'aguantar als humans...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: gos nou, vida nova.

  1. Toni diu:

    Vaja ho sento per la teva anterior gossa, la veritat és que te’ls arribes a estimar tant i hi ha tanta gent desconsiderada… ells et seguirien a la fi del món i en canvi hi ha gent que ni se’ls mira…

    Salutacions

  2. onix diu:

    enhorabona !!! per el nou inquilí ,ja te nom? posaràs una foto ?XDDD
    no puc entendre la gent que no estima als animals , be …. de fet quan sento que els animals no els agraden , poso en quarantena aquella persona .així què malgrat el post sigui trist , des-de avui passes agradar-me molt, un peto escarabat!!!

  3. escarabat diu:

    onix:

    es que els animalons ens fem estimar.

    Toni:
    Jo no m’ho creia que podria sentir tanta tristor; però era la meva amiga d’aventures i desventures, de fet, li explicava tot, i segur que m’entenia

  4. Lluna diu:

    La meva mare un dia es va trobar el gos de casa estès a la carretera. Es pensava que era mort. S’havia deslligat tot sol (mai més el vam deixar lligat en aquell lloc) i havia anat a la carretera del cantó de casa. Ell va tenir més sort i va passar amb una cama trencada.

    Segur que el nou gos ha trobat un bon amo!

  5. Pd40 diu:

    Segur que estarà content del seu nou amo. M’agraden els animals, però vivint en un pis i amb els horaris que fem no seria feliç. Un gos necessita espai per moure’s i gent que li faci companyia. Pel que expliques, segur que estarà molt bé.

  6. escarabat diu:

    El tema gos és traumàtic. M’imagino que el que diu en Pd40, que et busques la vida perque tingui espai, perque surti a passeig, i el veus tan feliç amb poc, que una bona sotregada et fa mal.

  7. Jo Mateixa diu:

    Jo he tingut tres gossos, un d’ells va morir per culpa de l’epilepsia, va tenir un àtac i es va llençar per el balcó.

    L’altre va morir de vellet i el tercer, espero que no hagui mort, donat que els pares el van dur a la Societat Protectora d’animals.

    Mai més hem volgut tenir animals a casa tot i que ens agraden, pèro si els hi passa alguna cosa et sents tan malament, poder es una mica egoista per part meva per que pateixo per ells, però no podria atendre’ls com es mereixen.

    P.D: Ja l’hi has possat nom?, penjaràs alguna foto?

    Un petonet maco.

  8. Gnom diu:

    travel cxbg search zld:n
    virginia-travel

  9. La meva mare un dia es va trobar el

Els comentaris estan tancats.